En les Fitxes de característiques reduïdes de vehicles com en la Fitxa tècnica del vehicle és detalla la classe de neumàtics homologats per portar el cotxe, tant el davanter com el de darrera.
Un exemple seria:
Dimensions: 175/55 R17 i 225/45 ZR17
I.C. mínim 81 I.C. mínim 90
I.V. mínim V I.V. mínim V
En la rodes de cotxe apareix de la manera següent, P175/55 R17, la P ens indica que és un vehicle de passatgers i s’obvia en l’informe per se utilitaris, l’altre opció serien les lletres LT referits a camió lleuger, ST tràiler especial o T roda temporal petita per emergències.
Les tres primeres xifres donen l’amplada del neumàtic en mil·límetres.
El número de dos xifres ens proporcionen el perfil del neumàtic, essent aquesta la relació entre la secció transversal del neumàtic (alçada del neumàtic) i la seva amplada expressada en tant per cent. També s’anomena “relació d’aspecte”. Relació d’aspecte (%) = Alçada x Amplada %.
La lletra següent indica com s’ha fabricat la carcassa del neumàtic. El neumàtic pot ser Radial (R), Diagonal (D) o Cinta oposada (C).
Els dos números següents ens donen el diàmetre en polzades de la llanta per la que el neumàtic està dissenyat.
Les inicials I.C. ens donen l’índex de càrrega d’un neumàtic donant el pes màxim que cada neumàtic por aguantar, en el nostre exemple 81 indica que pot aguantar 462 kg. Les sigles I.V són l’índex de velocitat donant la màxima velocitat que pot anar el neumàtic en les condicions estàndards. Aquests dos índexs van per taules i en el cas de la “V” els neumàtics poden anar com a màxim a 240 km/h.
La paret interna dels neumàtics són de rayón, nylon,, fibra de carbó i metalls com l’acer.
Els primers neumàtics eren diagonals, reforçats amb lones evitant així les punxades però donant molta rígides, eren neumàtics pensats per vehicles força més pesats que els actuals. L’estructura del neumàtic està feta en capes orientades de forma obliqua o inclinada. Les lones creen molta fricció, que fa augmentar la temperatura del neumàtic i a altes temperatures ens podem trobar amb ràpides degradació dels neumàtics, per això no és podien desenvolupar altes velocitats amb els neumàtics diagonals.
El desenvolupament dels neumàtics va portar a fer carcasses radials més rígides en la banda de rodadora i més flexible en les parts laterals , menys pesants aportant una millora de les prestacions. La seva estructura estan al voltant de l’eix del carrer. El neumàtic diagonal s’escalfa menys, afavorint una duració superior als diagonals. La seva menor residència a la rodada implica una menor absorció d’energia, reduint les pèrdues i el consum de combustible.
El neumàtic és la part del cotxe que ens dona l’adherència i lliscament, la relació entre aquestes dues qualitats contraposades ens donaran les característiques de seguretat, estabilitat, acceleració, frenada, velocitat i manteniment/desgast.
L’adherència la tenim com més goma estigui en contacte amb el terra, les qualitats de la goma com el seu envelliment, la classe d’asfalt i la pressió de l’aire dels neumàtics. A neumàtic més amples major contacte amb el terra i millora adherència en cas de asfalt en bones condicions, però dins uns límits, en algunes situacions com aigua abundant o neu es el contrari.
Per conduccions familiars o tranquil·les són apropiades llantes de major diàmetre que necessiten neumàtics amb laterals baixos, de major amplada i més rígids. Aquesta configuració tenim una excel·lent adherència , millor frenada, més velocitat en corba, tot això en condicions òptimes d’asfalt. En cas d’asfalt moll tenim més possibilitat de d’aquaplaning que és una pèrdua de control del cotxe al no evacuar suficientment ràpid l’aigua , i en cas d’asfalt amb molts esvorancs pitjor adherència al tenir el cotx un comportament més imprevisible. Per asfalt moll o amb molts esvorancs són més adequats neumàtics més estrets. Com més rígida és una roda avisa menys la pèrdua d’adherència en una corba, fent més difícil controlar el cotxe quan per adherència.
Les rodes més estretes disminueixen el consum al tenir menys resistència de rodadora i aerodinàmica, menys soroll, i augmenten el confort en asfalt amb esvorancs. Les rodes estretes impliquen normalment cotxes menys pesats i menys potents. I són més barates.
Els neumàtics molt amples només son necessaris en cotxes molt potents i en conduccions a altes velocitats.
El neumàtics homologats en la fitxa tècnica del nostre vehicle no han de ser necessàriament els que portem, el Real decret 866/2010 reguladora de tràmits de reformes de vehicles ens fixa en el desenvolupament realitzat en el Manual de reformes de Vehicles publicat pel ministeri d’indústria quan és obligatori la legalització en canviar neumàtics de dimensions i característiques diferents als homologats, així com els tràmits a realitzar.
La transcripció literal en el cas de vehicles de categoria M, N i O ens indica els criteri d’equivalència per neumàtics:
- Índex de capacitat de càrrega igual o superior.
- Codi de categoria de velocitat igual o superior.
- Igual diàmetre exterior amb una tolerància de ±3.
- Que el perfil de la llanta de muntatge sigui el corresponent al neumàtic.
I altres classe de condicionants.